3 tendències gastronòmiques pel 2019

Propostes casual, healthy i que es comparteixen a les xarxes

Els nostres hàbits alimentaris estan canviant, fet que comporta alhora un canvi pel que fa a la forma de consumir: es veneren les receptes saludables i les preparacions on prima el verd i els superaliments. Mejar casual, healthy i fins i tot d’origen orgànic o elaborat amb ingredients de proximitat semblen ser les màximes que regeixen el tipus de gastronomia que vol consumir-se actualment.

 

Aquest nou devenir, marcat tant pels nous gustos culinaris com pels nous models de consum -on predominen les preparacions casuals, ràpides, però sense perdre qualitat- provoca, irremediablement, que s’alterin també els patrons dins l’àmbit de la restauració. Els negocis es veuen abocats a adaptar-se a les necessitats d’aquest nou client, de paladar més exigent, i a treballar per guanyar-se’l, ja sigui a través de la innovació, sorprenent-lo, o bé de la mà de propostes que atenguin directament les seves necessitats.

 

Perquè si parlem de tendències en alimentació, parlem de tendències gastronòmiques. Quines són les que, apunten els experts, ens depararà el 2019? Avui analitzem 3 tendències en el sector HoReCa que prometen destacar durant els pròxims 12 mesos:

 

“Verde que te quiero verde”


Els corrents vegetarians, vegans, flexivegans i omnívors semblen haver-se despullat de l’etiqueta de moda social per convertir-se en una realitat cada cop més estesa i irrefutable. D’acord amb un estudi elaborat per The Economist, basat a la vegada en tot allò que apunten diverses consultores internacionals de renom, 2019 serà l’any del veganisme. Ja s’està començant a notar: el 25% dels estadounidencs (país on més carn es consumeix) d’entre 25 i 34 anys afirmen ser vegans o vegetarians; el creixement del moviment és vertiginós si tenim en compte que al 2015 les enquestes només apuntaven un 3,4% de vegetarians i un 0,4% de persones veganes.

 

Els xefs comencen a afegir plats vegetarians als seus menús i les grans cadenes d’aliments també es pugen al carro del veganisme. Destaca, alhora, la proliferació de “carn” vegana, registrant importants pujades en les vendes.

 

Creuada contra el sucre i aposta pels greixos saludables


No ens agafa de sorpresa, el sucre s’ha convertir en blanc de totes les creuades. I no només estan en el punt de mira dels nutricionistes, cada cop més també en el d’aquelles persones les quals, i tal i com apunta Carlos Ríos, han decidit “sortir de Matrix”. Ens fixem més en l’etiquetatge dels aliments de consum diari en busca de les quantitats de sucre i no ens deixem enganyar tan fàcilment per to allò que se’ns ven com a saludbale.

 

Com a alternatives als paladars més golosos, es preveu una forta aposta pels endolcidors naturals, entre els quals es troben verdures com la pastanaga, la remolatxa, la carabassa, el blat de moro i algunes fruites com els dàtils o els plàtans. El moviment ve de la mà del culte al healthy, on no es lapiden tots els greixos sinó que fins i tot es venera a aquells que són saludables: alvocat, mantega de cacauet 100%, coco i AOVE encapçalen la llista d’aliments en voga.

 

Consumidors conscients i connectats


No importa la quantitat de filtres que hi fiquem, per fotografiar dinar és imprescindible comptar amb una bona il·luminació. Sembla una trivialitat, però la revolució gastronòmica ve de la mà de la tecnologia i amb el foodie enganxat a Instagram, iPhone en mà per compartir amb tothom allò que està a punt de cruspir-se. Les males fotografies en les xarxes socials són un llast pels locals i els hostalers comencen a adonar-se de la importància de comptar amb una bona reputació online. Apostar per aquests nous canals i oferir fins i tot experiències gastronòmiques que es recolzin en l’entorn 2.0. apunten a ser els deures que cal que facin els professionals del ram de l’hostaleria.

 

De la mateixa forma, el consumidor s’ha tornat molt més exigent, i no només en qüestions de paladar; és allò que es coneix com a “consumidor conscient” i identifica a un client que vol disposar de tota la informació per poder decidir què menjar. No només llegim més les etiquetes, tendència recolzada pels governs, inclús també exigim conèixer la procedència d’allò que volem menjar; conceptes com “comerç just”, “kilòmetre zero” o “benestar animal” comencen a calar profund.